Introducció
La incontinència anal és la incapacitat o la dificultat per retenir las femtes i els gasos. Acostuma a manifestar-se de manera involuntària i en moments no desitjats, essent un motiu important d’afectació i limitació de la vida personal, social i laboral.
La causa més comú, en la dona, és el traumatisme sobre l’esfínter anal induït pel part vaginal, que pot provocar lesió o debilitat dels músculs que controlen la defecació.
La incontinència pot presentar-se després del part o anys després, quan s’hi sumen altres factors, com l’envelliment fisiològic de les estructures musculars i lligamentoses de la pelvis. Altres causes freqüents, en tot dos sexes, són la cirurgia anal per fístula, hemorroides i fissura; la cirurgia del recte per càncer, el prolapse rectal, el rectocele i algunes malalties neurològiques.
La incontinència fecal lleu pot tractar-se amb modificacions dietètiques, medicaments i rehabilitació de la funció anorectal.
Sobre la Unitat Integral de Proctologia
Moltes patologies del tram final de l’aparell digestiu, recte y anus, es caracteritzen per símptomes poc específics com el sagnat, la picor, la supuració, el dolor o la coïssor anal, a més de problemes de la funció intestinal, com la dificultat per fer deposicions, la diarrea i la incontinència fecal.
En la dona, molt més que en l’home, és freqüent l’aparició de problemes de salut relacionats amb el sòl pelvià, des del restrenyiment a la incontinència o al prolapse d’òrgans com el recte o l’úter.
L’estudi d’un o més símptomes pot culminar en un diagnòstic que precisarà tractament mèdic o quirúrgic, i en ocasions de tots dos. Existeixen patologies de l’anus i del recte que són pròpies i específiques d’aquests òrgans i que, per tant, requereixen un tractament local, amb freqüència de tipus quirúrgic; malgrat això, hi ha malalties que poden donar simptomatologia a nivell anorectal i ser de natura sistèmica, de tipus infecciós, o tenir la seva causa i inicio en un tram diferent de l’intestí: en aquests casos acostuma a ser apropiat el tractament mèdic.
Per aquestes consideracions, fruit del compromís, coneixements, i experiència dels professionals implicats, a Clínica Planas hem volgut crear una Unitat Assistencial de Salut capaç d’oferir una resposta competent, completa i segura als pacients que pateixen alguna malaltia o problema de l’àmbit digestiu i de la proctologia, evitant la duplicitat de visites, diferència d’opinions, diagnòstics de vegades imprecisos, indicacions incorrectes i tractaments a vegades inadequats.
L’objectiu de la Unitat Integral de Proctologia és proporcionar una atenció sanitària moderna, funcional, simultàniament mèdica i quirúrgica, altament especialitzada, amb medis diagnòstics actuals i àmplia disponibilitat de tractaments convencionals i d’última generació.
Els pacients que no presenten una lesió estructural de la musculatura anal, han de ser tractats, inicialment, amb mesures dietètiques, farmacològiques i amb rehabilitació de la musculatura pelviana.
En cas de manca de resposta al tractament mèdic i rehabilitador, hi ha opcions quirúrgiques. Davant una lesió muscular, està indicada la reparació esfinteriana; quan aquesta cirurgia no és suficient o en pacients amb esfínters íntegres, és possible millorar el control anal amb un implant de pròtesis o infiltració de productes que augmenten el gruix de la musculatura. Un altre tractament nou és el lipofilling anal o infiltració de cèl•lules mare procedents de la grassa del propi pacient, per augmentar el volum de la musculatura.
En malalts amb incontinència greu o quan altres tractaments no han aportat beneficis, es podrà recórrer a l’estimulació d’arrels sacres.
L’estimulació o neuromodulació d’arrels sacres és un tractament innovador mini-invasiu que pot realitzar-se amb anestèsia local i de manera ambulatòria. Consisteix en estimular un dels nervis que controla la funció del esfínter anal, el recte i la musculatura perineal mitjançant un generador d’impulsos que funciona com un marcapassos. En els pacients amb incontinència doble, fecal i urinària, to sovint s’aconsegueix corregir els dos problemes.
En altres casos, i quan han fallat tractaments menys invasius es podrà valorar la implantació d’un esfínter anal artificial que el pacient activa i desactiva segons la necessitat d’evacuar o no.
El resultat esperat després de l’aplicació del tractament indicat és una disminució significativa o la desaparició de les pèrdues involuntàries de femtes i gasos, amb un augment notable de la qualitat de vida, millora de l’autoestima i recuperació de la seguretat en les relacions socio-laborals.
